Vés al contingut

Charles Portal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSir Charles Portal

(1947) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Charles Portal, 1st Viscount Portal of Hungerford Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1893 Modifica el valor a Wikidata
Hungerford (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1971 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Funtington (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Cap de l'Estat Major de l'Aire
1940 – 1946
← Cyril NewallArthur Tedder →
Membre de la Cambra dels Lords
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsPeter
FormacióChrist Church College
Winchester College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióoficial, enginyer, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914-1945
Membre de
Carrera militar
Lleialtatthe United Kingdom Regne Unit
Branca militarBandera de l'Exèrcit Britànic Exèrcit Britànic (1914-1918)
Royal Air Force RAF (1918-1945)
Rang militarMariscal de la RAF Mariscal de la RAF
Comandant de (OBSOLET)7è Esquadró
Forces britàniques a Aden
Comandament de Bombarders de la RAF
Cap de l'Estat Major de l'Aire
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Altres
TítolViscount Portal of Hungerford (en) Tradueix (1946–1971)
Baron Portal of Hungerford (en) Tradueix (1945–1971)
Vescomte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan Welby (1919–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRichard Portal, Rosemary Portal, 2nd Baroness Portal of Hungerford, Mavis Portal Modifica el valor a Wikidata
ParesEdward Robert Portal Modifica el valor a Wikidata  i Ellinor Kate Hill Modifica el valor a Wikidata
Premis

El Mariscal de la Reial Força Aèria Charles Frederick Algernon Portal, 1r Vescomte Portal de Hungerford KG GCB OM DSO amb barra MC RAF (21 de maig de 189322 d'abril de 1971) va ser un oficial superior de la Royal Air Force, partidari de l'estratègia del bombardeig estratègic. Va ser el Cap de l'Estat Major de l'Aire britànic durant la major part de la Segona Guerra Mundial.

Biografia

[modifica]

Charles Portal va néixer el 21 de maig de 1893 a Hungerford, Anglaterra, fill d'Edward Robert Portal i de la seva esposa Ellinor Kate. Els Portals tenien orígens hugonots, havent arribat a Anglaterra al segle xvii.[1] Charles Portal, o Peter, com era anomenat, va estudiar al Winchester College i al Christ Church, Oxford, on estudià Dret. Portal volia ser Procurador dels tribunals (igual que ho era el seu pare), però no finalitzà els estudis i s'allistà com a soldat ras el 1914.

Primera Guerra Mundial

[modifica]

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Portal s'allistà a l'exèrcit britànic, servint com a missatger en una secció de motocicletes dels Enginyers Reials al Front Occidental. Ben aviat va ser ascendit a caporal, i setmanes després va ser fet oficial i nomenat tinent de 2a. Per la mateixa època va ser citat al primer despatx de setembre de 1914 de sir John French. Al desembre rebé el comandament dels missatgers de la Companyia de Senyals del Quarter General del I Cos.

El 1915, reduint-se la necessitat de missatger, Portal va ser transferit al Royal Flying Corps, servint-hi primer com a observador i eventualment com a oficial pilot. Arribà al rang de tinent coronel i comandant el 16è esquadró, sent condecorat amb la Creu Militar i amb l'Orde del Servei Distingit i Barra. L'abril del 1918 restà com a oficial a la nova Royal Air Force, després de la fusió del Royal Flying Corps amb el Royal Naval Air Service, amb rang de cap d'esquadró.

Període d'entreguerres

[modifica]

Després de la guerra, Portal comandà el 7è esquadró i es concentrà en millorar la cura dels bombardeigs. Tot i els èxits assolits, passà la major part del temps d'entreguerres en posicions d'estat major, en operacions i intel·ligència; i a planificació. El 1934 va ser nomenat comandant de les Forces britàniques a Aden, on intentà controlar les tribus locals mitjançant el poder aeri. El 1935 va ser promogut a comodor de l'aire, i el 1937 a vicemariscal de l'aire, en ser nomenat Director d'Organització del Ministeri de l'Aire.[2] Des d'aquesta posició va ser responsable de diversos plans d'expansió per la RAF, com els del desenvolupament de diversos nous bombarders pesats, com el Stirling o el Halifax.[3] Just abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, se li ordenà establir 30 noves bases aèries a Gran Bretanya.

Segona Guerra Mundial

[modifica]

A inicis de 1939, Portal va ser nomenat Membre de l'Aire a Personal al Consell de l'Aire.[4] Quan esclatà la guerra al setembre va ser ascendit mariscal de l'aire i, a l'abril de 1940, nomenat comandant en cap de la Comandància de Bombarders. Portal advocava per bombardeig estratègic d'una zona contra les àrees industrials alemanyes, en lloc de bombardejar plantes o fàbriques concretes. Donà la primera ordre de bombadejar Berlín el 25 d'agost de 1940. El resultat va ser que Hermann Göring ordenà a la Luftwaffe que bombardegés Londres en lloc dels camps d'aviació britànics, iniciant-se el Blitz. El Primer Ministre Churchill quedà impressionat per l'estratègia de Portal, i aquest va ser fet cavaller al juliol de 1940. Ja en aquesta posició observà com la teoria que "els bombarders sempre s'obren pas" havia quedat desfasada, i que els bombarders llavors disponibles (els Blenheim, els Whitley, els Hampden o els Battle) no eren apropiats per a les missions a la llum del dia; i començà a pensar en la possibilitat de dedicar-se només a bombardejar durant la nit.[5]

A l'octubre de 1940, Portal va ser nomenat Cap de l'Estat Major de l'Aire, amb rang de mariscal en cap de l'aire, veient-se involucrat en la controvèrsia sobre la Gran Ala, que desembocà en el relleu de Hugh Dowding com a cap del Comandament de Caces. Es concentrà en millorar els sistemes de navegació dels bombarders, així com en les ajudes pels bombarders i en l'increment de la potència de les mateixes bombes. L'agost de 1941 va rebre un informe de la relativa ineficàcia dels bombardeigs diürns, davant la qual proposà el bombardeig d'àrea nocturn. Per implementar la seva directiva reemplaçà al cap del comandament de bombarders, mariscal en cap Richard Peirse per Arthur Harris.

La Conferència de Ialta. Portal està dret, darrere de Churchill.

Portal acompanya a Churchill a totes les conferències, causant una bona impressió als estatunidencs. El gener de 1943, a la Conferència de Casablanca, els Caps d'Estat Major Combinats el triaren per coordinar els bombarders britànics i estatunidencs en una ofensiva de bombardeigs conjunta sobre Alemanya. Si bé durant l'Operació Overlord les forces van ser traspassades al General Dwight D. Eisenhower, Portal seguí advocant pel bombardeig d'àrea de les ciutats alemanyes en lloc del bombardeig d'objectius específics tan bon punt tornaren al seu control.

Al juny de 1944, Portal va ser promogut a mariscal de la Reial Força Aèria, i al febrer de 1945 va ser un dels més alts comandants presents a la Conferència de Ialta. A inicis de 1944, l'opinió de Portal sobre el bombardeig estratègic canvia, i pensà que potser els bombarders haurien de tenir un paper més auxiliar en l'ofensiva aliada. El mariscal Harris es mostrà en contra, fent que Portal es fes enrere. Al març de 1945, Churchill donà l'ordre final per aturar el bombardeig d'àrea, després de la tempesta de foc creada a Dresden poques setmanes abans. Churchill, a més, es distancià del bombardeig, escrivint que la destrucció de Dresden resta com un llast contra la conducta del bombardeig aliat.

Postguerra

[modifica]

El 1945, després del final de la guerra, Portal es retirà de la RAF, i a l'agost va ser fet Baró Portal de Hungerford, de Hungerford, al comtat de Berks, i un any després, Vescomte Portal de Hungerford. Entre 1946 i 1951 va ser Controlador de Producció de l'Energia Atòmica. Després es retirà a l'empresa privada.

Va morir el 22 d'abril de 1971, amb 77 anys.

Portal representà hàbilment a la RAF al màxim nivell, a més de ser un dels pocs homes capaços de discutir amb Churchill. Era capaç d'oferir argumentacions raonades, recolzades pels fets (i si era necessari, aprofitant cites del mateix Churchill), per negar-se a les peticions cada cop més capricioses de Churchill: només dues setmanes després del seu nomenament, Churchill li insistia que la quantitat de bombes llançades sobre Alemanya era ridícula, davant la qual cosa Portal afirmà que no podia fer res sense tripulacions entrenades, i que durant la Batalla d'Anglaterra, molts tripulants de bombarders havien estat traslladats a les unitats de caces.

El balanç de Portal és que la seva determinació i integritat, així com el seu profund coneixement del seu servei el van fer un excel·lent Cap de l'Estat Major de l'Aire.

Historial Militar i Honors

[modifica]


Precedit per:
O.T. Boyd
Forces britàniques a Aden
1934- 1935
Succeït per:
E.L. Gossage
Precedit per:
W. Welsh
Director d'Organització
1 de setembre de 1937 – 1 de febrer de 1939
Succeït per:
D.G. Donald
Precedit per:
Sir William Mitchell
Director d'Organització
1939–1940
Succeït per:
Sir Leslie Gossage
Precedit per:
Sir Edgar Ludlow-Hewitt
comandant en cap de la Comandància de Bombarders
1940–1940
Succeït per:
Sir Richard Peirse
Precedit per:
Lord Newall
Cap de l'Estat Major de l'Aire
1940–1946
Succeït per:
Sir Arthur Tedder
Precedit per:
---
Controlador de Producció de l'Energia Atòmica
1946–1951
Succeït per:
Sir Frederick Morgan
Precedit per:
?
President de la British Aluminium
1953 - 1958
Succeït per:
Sir Ivan Stedeford
Precedit per:
Creació de la corporació
President de la Corporació Aeronàutica Britànica
1960 - 1963
Succeït per:
Sir George Edwards
Precedit per:
Títol de nova creació
Baró Portal de Hungerford
1945–1971
Succeït per:
Rosemary Portal
Precedit per:
Títol de nova creació
Vescomte Portal de Hungerford
1946–1971
Succeït per:
Títol extingit

Dates de promoció[6]

[modifica]

Exèrcit

[modifica]
  • Tinent de 2a: 26 de setembre de 1914
  • Tinent
  • Capità: 11 de desembre de 1915
  • Major: 14 de juny de 1917

Condecoracions

[modifica]
Vescomte Vescomte Portal de Hungerford – 1 de gener de 1946 (conferit el 8 de febrer de 1946)
Baró Baró Portal de Hungerford – 17 d'agost de 1945 (conferit el 12 d'octubre de 1945)
Orde de la Lligacama Cavaller de l'Orde de la Lligacama – 3 de desembre de 1946
Orde del Bany Gran Creu de l'Orde del Bany – 11 de juny de 1942
Orde del Bany Comandant de l'Orde del Bany – 11 de juliol de 1940
Orde del Bany Company de l'Orde del Bany – 2 de gener de 1939
Orde del Mèrit Orde del Mèrit – 1 de Gener de 1946
Orde del Servei Distingit Orde del Servei Distingit – 18 de Juliol de 1917
Orde del Servei Distingit Barra - 26 de juliol de 1918
Creu Militar Creu Militar - 10 de gener de 1917
Menció als Despatxos 4 Mencions als Despatxos – 19 d'octubre de 1914, 9 de desembre de 1914, 11 de desembre de 1917, 31 de desembre de 1918
Estrella de 1914 Estrella de 1914
Medalla Britànica de la Guerra Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
Medalla de la Victòria de 1914-1918 Medalla de la Victòria 1914-1918
Estrella de 1939-45 Estrella de 1939-45
Medalla de la Guerra 1939-1945 Medalla de la Guerra 1939-1945
Orde Polònia Restituta Gran Creu de l'Orde Polònia Restituta - 15 de juliol de 1941
Gran Creu de l'orde de Sant Olaf Gran Creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (Noruega)- 18 Dec 1942,
Orde del Lleó Blanc de 1ª classe Orde del Lleó Blanc de 1a Classe (Txecoslovàquia) – 12 de gener de 1943
Creu de Guerra (Txecoslovàquia) Creu de Guerra (Txecoslovàquia)
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit (Estats Units) – 15 de març de 1946
Gran Creu de l'Orde de Jordi I Gran Creu de l'Orde de Jordi I amb Espases (Grècia)- 6 de setembre de 1946
Gran Creu de Cavaller amb Espases de l'orde d'Orange-Nassau Gran Creu de Cavaller amb Espases de l'Orde d'Orange-Nassau (Països Baixos) – 18 de novembre de 1947
Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Lleó Neerlandès
Orde de la Corona Gran Creu de l'Orde de la Corona amb Palma (Bèlgica) – 27 d'agost de 1948
Creu de guerra belga Creu de Guerra amb Palma (Bèlgica) - 27 d'agost de 1948
Comandant de la Legió d'Honor Comandant de la Legió d'Honor (França)

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Richards 1978, pp. 6–11.
  2. The London Gazette: no. 34432. p. 5561. 3 setembre 1937. Consulta: 2009-01-25.
  3. Sumner, Ian. British Commanders of World War II – Osprey Publishing – ISBN 1-84176-669-0 – p. 31
  4. The London Gazette: no. 34594. p. 689. 31 gener 1939. Consulta: 2009-01-17.
  5. Sumner, Ian.
  6. Air of Authority - A History of RAF Organisation - MRAF Portal